Començar una Activitat Econòmica

Què vol dir ser treballador autònom? L’empresari individual, popularment conegut com a treballador autònom, és la persona física que: realitza en nom propi una activitat econòmica amb finalitat de lucre; la fa de forma habitual personal, directa i per compte propi; ho fa fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona; i pot tenir o no treballadors.

En aquests casos, l’activitat empresarial adopta el nom de la persona física titular del negoci, tot i que també és possible actuar amb un nom comercial. És una de les formes més freqüents de creació d’empresa a Catalunya i la que s’associa amb l’autoocupació, ja que el propietari de l’empresa és al seu torn treballador en la mateixa, independentment de l’activitat que desenvolupi i del tipus de treball que realitzi.

A l’hora de crear una empresa, aquesta figura sol ser escollida fonamentalment pels comerços al detall (botigues de roba, aliments, papereries, articles de regal, joieries, quioscos de premsa, etc.), i per professionals com lampistes, electricistes, pintors, decoradors, etc.

Característiques

• Control total de l’empresa per part del propietari, que dirigeix la gestió.
• La personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titular (empresari), qui respon personalment de totes les obligacions que contregui l’empresa.
• No existeix diferenciació entre el patrimoni mercantil i el seu patrimoni civil (personal).
• No precisa procés previ de constitució. Els tràmits s’inicien al començament de l’activitat empresarial.
• L’aportació de capital a l’empresa, tant en la seva qualitat com en quantitat, no té més límit que la voluntat de l’empresari.

Avantatges

• És una forma empresarial idònia per al funcionament d’empreses de mida molt reduïda.
• És la forma que menys gestions i tràmits ha de fer per a la realització de la seva activitat, ja que no ha de realitzar cap tràmit d’adquisició de la personalitat jurídica.
• Pot resultar més econòmic, atès que no crea persona jurídica diferent del propi empresari.

Inconvenients

• La responsabilitat de l’empresari és il·limitada.
• Respon amb el seu patrimoni personal dels deutes generats en la seva activitat.
• El titular de l’empresa ha de fer front en solitari a les despeses i a les inversions, així com a la gestió i administració.
• Si el volum de benefici és important, pot estar sotmès a tipus impositius elevats ja que la persona física tributa per tipus creixents com més gran és el seu volum de renda, mentre que les societats de reduïda dimensió (menys de 8 milions d ‘€ de xifra de negocis) tributen al tipus del 25% sobre els primers 120.202,41 € de beneficis.

Responsabilitat de l’empresari Individual

L’empresari individual realitza l’activitat empresarial en nom propi, assumint els drets i obligacions derivats de l’activitat. La seva responsabilitat enfront de tercers és universal i respon amb tot el seu patrimoni present i futur dels deutes contrets en l’activitat de l’empresa.

Si l’empresari està casat pot donar lloc al fet que la responsabilitat derivada de les seves activitats impliqui al patrimoni de l’altre cònjuge. Per això cal tenir en compte el règim econòmic que regeix el matrimoni i la naturalesa dels béns en qüestió (règim de guanys o de separació de béns)
• Els béns privatius de l’empresari queden obligats als resultats de l’activitat empresarial.
• Els béns destinats a l’exercici de l’activitat i els adquirits com a conseqüència d’aquest exercici, respon en tot cas del resultat de l’activitat empresarial.
• En el règim de guanys, quan es tracta de béns comuns del matrimoni, perquè aquests quedin obligats caldrà el consentiment de tots dos cònjuges. El consentiment es presumeix quan s’exerceix l’activitat empresarial amb coneixement i sense oposició expressa del cònjuge i també quan en contreure matrimoni un dels cònjuges exercís l’activitat i continués amb aquesta sense l’oposició de l’altre.
• Els béns propis del cònjuge de l’empresari no quedarien afectes a l’exercici de l’activitat empresarial, llevat que hi hagi un consentiment exprés de l’esmentat cònjuge. En tot cas, el cònjuge pot revocar lliurement el consentiment tant exprés com presumpte.
En aquest sentit, si bé l’empresari individual no està obligat a inscriure’s en el Registre Mercantil, pot ser convenient inscriure-s’hi, entre altres raons per registrar les dades relatives al cònjuge, el règim econòmic del matrimoni, capitulacions, així com el consentiment, la revocació o oposició del cònjuge a l’afecció a l’activitat empresarial dels béns comuns o els privatius.

No hi ha una fórmula matemàtica que permeti determinar amb total precisió el tipus de forma jurídica més adient per constituir la teva empresa, ja que depèn d’una sèrie de factors econòmics, personals i comercials. Però sí que hi ha certes pautes i criteris que et poden ajudar a l’hora de triar el tipus de societat que millor s’adequa a les teves necessitats.

  1. Responsabilitat: El principal desavantatge de l’empresari individual respecte a la S.L. és la seva responsabilitat il·limitada, ja que respon amb el seu patrimoni personal pels deutes davant de tercers, mentre que la SL, com el seu nom indica, és de responsabilitat limitada i per tant només respondre amb el patrimoni de la societat.

     

  2. Constitució de l’empresa: els tràmits i costos de constitució com a autònom són molts més barats i senzills que els d’una S.L. i el procés és molt més ràpid, es pot fer en un únic dia mentre que una societat pot demorar entre 5 i 30 dies.

     

  3. Costos de gestió: el cost de gestoria dels autònoms sol ser més bastant més baix en el cas dels autònoms que en el de les SL causa que la seva comptabilitat és bastant més senzilla. A més, des de l’aprovació de la tarifa plana, durant el primer any i mig la quota d’autònoms és bastant més baixa en el cas d’un empresari individual que en el d’una SL, el que es tradueix en un estalvi de 3.500 euros.

     

  4. Aportació econòmica: la creació d’una SL exigeix aportar un capital social de 3.000 euros, mentre que com a autònom no és necessària cap aportació. Ara bé, aquest capital social cal dipositar-lo al banc, obtenir el resguard corresponent i tot seguit es pot disposar d’ell per a les despeses i inversions del negoci, com expliquem en el nostre article com crear una SL.

     

  5. Impostos: l’autònom tributa per l’IRPF, que és un impost progressiu, de manera que amb grans beneficis el tipus a aplicar és més gran que en el cas de l’impost de societats, que és un impost amb tipus fixos, en concret del 25 %. però compte, aquest avantatge només té realment valor si part dels beneficis dels anessis a deixar com a patrimoni de la societat. Si el que vols és portar-te tot el benefici a casa per les teves despeses personals, hauràs de tributar per la teva nòmina o pels dividends que et portis i al final queda més o menys igual.

     

  6. Accés a finançament bancari: les societats limitades tenen en principi una major facilitat per accedir a crèdits bancaris, ja que els comptes d’aquestes formacions empresarials són més clares i precises, de manera que el fet de ser una SL sempre donarà més confiança econòmica . Ara bé, en ambdós casos al final el que és fonamental és l’aval o garantia.

     

  7.  Imatge comercial: les SL ofereixen una imatge més professional, d’empresa més gran i solvent, de manera que a nivell comercial moltes vegades són l’opció més indicada.

Com a conclusió, i llevat que hi hagi motius comercials o financers que aconsellin el contrari (o que t’interessi associar-te amb algú, és clar!) Recomanem iniciar la teva activitat empresarial donant-te d’alta com a autònom i acollint-te a la tarifa plana, la manera més senzilla i barata de començar un negoci.

Una vegada que l’empresa empresa prengui un bon rumb i expliquis amb una alta facturació, serà el moment de canviar a una societat limitada o societat limitada unipersonal (SLO).

Aquestes noves figures mercantils neixen de la necessitat de crear dos nous tipus de formes jurídiques que s’ajustin a l’economia i al mercat actual. A l’establir-te com a emprenedor de responsabilitat limitada, ERL, tens certs avantatges respecte a la figura d’empresari individual. La més important és que no fas front als deutes contrets amb els teus béns, o almenys amb l’habitatge que el teu excloguis deliberadament.

Les condicions per a establir-se com a tal són comuns a les d’un autònom, llevat que has d’indicar degudament en el Registre Mercantil i en el Registre de la Propietat que immoble vols desvincular de la teva activitat econòmica. És important saber que l’immoble ha de complir amb una sèrie de requisits per estar exempt de la teva responsabilitat empresarial.

En primer lloc, el valor de l’habitatge no pot superar els 300.000 € i si l’habitatge està situat en una població de més de 1.000.000 d’habitants, no podrà superar els 450.000 €.

Aquesta opció és molt avantatjosa per a aquelles persones físiques que vulguin iniciar una activitat econòmica sense haver de respondre amb el seu immoble personal.

Pel que fa a la Societat Limitada Unipersonal, SLO, ja que les SL també poden estar formades per un sol membre, l’única diferència que hi ha entre aquests dos tipus de societats és que la SLU expressa en tots els seus actes la unipersonalitat de la societat.

Hi ha de constar d’igual forma quan s’inscrigui l’empresa en el registre mercantil, ja que en cas de no constar la unipersonalitat, el soci únic respondrà de manera personal, il·limitada i solidàriament als deutes contrets, com si d’un empresari individual es tractés.

No obstant això, no hi ha diferència entre una SL i SLU pel que fa al tractament fiscal es refereix i no hi ha diferències significatives al respecte.

Aquest tipus de societat és molt avantatjosa per a aquells emprenedors que tinguin o vulguin crear una empresa amb la qual s’espera obtenir substanciosos beneficis, però sense haver de respondre amb els seus béns immobles als deutes contrets.

Són freqüents les consultes de professionals i empresaris que tributen a l’IRPF com a autònoms i es plantegen la possibilitat de tributar com a societat limitada. La factura fiscal a l’IRPF és molt més alta que en l’impost sobre societats a partir d’un determinat barem d’ingressos, per la qual cosa, decidir-se per una forma de tributació o una altra és el dubte etern per a molts autònoms que poden escollir entre l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre societats.

Per a l’impost sobre societats, els beneficis nets tributen a tipus fix del 25%. Aquest percentatge del 25% s’aplica com a norma general i el suposem en aquest nivell sense considerar casos en què puguem disminuir aquest tipus impositiu mitjançant algun tipus de deducció.

Com que a l’IRPF es tributa de manera progressiva i es tenen en consideració les circumstàncies personals i familiars, hem de determinar a partir de quin interval és plantejable la tributació a l’impost sobre societats. Els tipus impositius de l’impost sobre la renda de les persones físiques són els següents, en funció de la base imposable:

  • Fins a 12.450,00 euros: 19%
  • Des de 12.451,00 euros a 20.200,00 euros: 24%
  • Des de 20.201,00 euros a 35.200,00 euros: 30%
  • Des de 35.201,00 euros a 60.000,00 euros: 37%
  • Des de 60.001,00 euros d’ara endavant: 45%

Amb aquests percentatges, la tributació del 25% per la base imposable s’obté en la declaració de la renda amb una base imposable de 41.400 euros, en el supòsit de ser solter i sense cap minusvalidesa. A aquesta base imposable, se li restaria el mínim personal exempt de tributació, que és de 5.151 euros per a aquest any, amb la qual cosa tindríem una base imposable efectiva de 36.250 euros.

És a dir, si el meu rendiment íntegre d’activitats econòmiques és superior a 41.400 euros, pagaré menys impostos si tributo per l’impost sobre societats que per l’impost sobre la renda. Per arribar a la nostra base imposable d’equilibri, n’hi ha prou que utilitzem algun simulador d’IRPF per obtenir aquesta xifra. La base imposable per la qual tributo a l’IRPF es pot consultar a la casella 620 de la declaració de la renda. Hem de tenir en compte que parlem sempre de la base imposable general.

Relacions Laborals

La complexitat del procés és relativa i caldran dos passos previs que només s’aplicarien en determinades circumstàncies: un és per als empresaris que mai hagin contractat personal i un altre per a treballadors que mai hagin estat contractats. Si només es dona una d’aquestes circumstàncies o cap d’elles, el procés es simplifica força i queda circumscrit a determinar quines hauran de ser les condicions que regeixin el contracte (tipus, durada, dies i horari, etc.).

El primer que hauràs de fer serà sol·licitar a la Tresoreria General de la Seguretat Social, a través de les direccions provincials o de les corresponents administracions, la teva inscripció com a empresari en el Sistema de la Seguretat Social.

Afiliació de treballadors: obtenció del nombre d’afiliació a la Seguretat Social per a aquells treballadors que són contractats per primera vegada a la vida.

I després hi ha tres passos obligatoris en totes les contractacions:

Estaràs obligat a comunicar, dins dels terminis establerts a l’efecte, les altes, les baixes i les variacions de dades dels treballadors que vagin a iniciar una activitat laboral al teu servei o que cessin en la mateixa.

Presentació dels contractes en el Servei Públic d’Ocupació Estatal. Hauràs registrar els contractes en el SEPE en un termini de 10 dies des de l’alta.

Pagaments de les cotitzacions a la Seguretat Social: Hauràs mantenir l’alta dels teus treballadors mentre no s’extingeixi la relació laboral i efectuar l’ingrés de les quotes previstes en les nòmines dels treballadors.

Impost sobre Societats

Si la meva base imposable general de l’IRPF és superior a 41.400 euros, plantejar-me crear una societat per facturar els meus ingressos com a persona jurídica és una tasca que em permetrà pagar menys impostos sense sortir de la legalitat vigent. Com més allunyada estigui la meva base imposable real d’aquesta xifra, més m’interessarà constituir la meva societat.

No obstant això, la retirada de diners d’una societat tributa com a dividend en la declaració de la renda al 18% (19% a partir de 6.000 euros) i, per acabar de quadrar el cercle, la societat ha de pagar-nos una nòmina com a administradors dins de les tasques de direcció i gestió de l’empresa.

Imaginem que exerceixo diverses activitats empresarials en renda que em reporten uns beneficis íntegres de 75.000 euros anuals. La situació ideal és que la societat em pagui un sou anual que no excedeixi 41.000 euros. Aquests 41.000 euros inicials tributaran per IRPF a un tipus impositiu global inferior al 25%, a nivell personal tindré els meus ingressos coberts sense necessitat de recórrer a un repartiment de dividends i la societat tributarà per la diferència al tipus efectiu del 25%.

Constituir una societat té unes despeses, aproximadament uns 700 euros i, alhora, requereix més obligacions documentals i formals. Si no estem gaire posats en matèria fiscal, hem d’encomanar les tasques de gestió de la societat a un bon assessor. Per tant, com a norma general, en l’àmbit d’assessors es fixa el límit d’equilibri fiscal en 50.000 euros de base imposable a l’IRPF. Si, a la nostra declaració de la renda, la base imposable és superior a 50.000 euros, és interessant constituir una societat; per a xifres inferiors, no val la pena.

Una altra qüestió és si la societat dona més cobertura jurídica o no i si és més interessant per qüestions legals, tema que queda fora de l’objectiu d’equilibri fiscal, que és el cas proposat aquí.

Tipus principals

Tipus general del 25%.

Tipus reduïts de l’15% per a emprenedors. Aplicable durant dos anys a societats acabades de constituir és del 15%. Queden excloses les societats patrimonials. Per a l’aplicació d’aquest tipus reduït, però, serà requisit necessari que es consideri que la societat comença una activitat econòmica. S’aplicarà en el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva (i per tant ens obligui a pagar l’impost de societats) i en el següent.

Tipus reduït del 20% per cooperatives. Aplicable de forma genèrica en societats cooperatives fiscalment protegides, a excepció dels resultats extra cooperatius, que tributen al tipus general del 25%. No obstant, això no s’aplica a cooperatives de crèdit ni a caixes rurals.

Tipus aplicables a societats i entitats especials

La normativa de l’impost de societats contempla una sèrie de tipus impositius reduïts per a entitats especials. És necessari en cada cas mirar els requisits a complir per beneficiar-se d’aquests tipus reduïts.

Tipus reduït del 10% per a associacions i fundacions. Aplicable a aquelles associacions declarades d’utilitat pública i a les fundacions inscrites en el registre corresponent, a les quals sigui susceptible el règim fiscal que estableix la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.

Tipus reduït de l’1% per a societats d’inversió. Aplicable a societats d’inversió de capital variable, fons d’inversió de caràcter financer i societats d’inversió immobiliària / fons d’inversió immobiliària en la mesura que compleixin els requisits que estableix l’article 29.4 de la llei de l’Impost de Societats.

RGPD

Estan obligades a adequar el seu funcionament al nou RGPD, totes les empreses, societats, autònoms, comunitats, associacions, fundacions… i en general qualsevol persona física o jurídica que com a conseqüència de la seva activitat disposi de dades personals de persones físiques (treballadors, proveïdors, clients, associats, patrons, etc.).

El RGPD recull els principis bàsics en què es basa el seu articulat:

Relatius a la protecció de dades
La informació en la recollida de dades personals ha de ser clara perquè sigui fàcilment compresa per l’interessat. A més, les dades han de ser recollits de manera limitada al necessari ja que han de tenir una fi prèviament establert que a més ha de ser legítim.

S’han de mantenir actualitzats i emmagatzemats d’una manera en què quedi garantida la seva seguretat.

Relatius al tractament de les dades
El tractament de les dades ha de ser lícit. I només estem davant d’un tractament lícit si compleix amb determinades condicions com que es doni el consentiment exprés per part de l’interessat per al seu ús, que les dades siguin utilitzats per a la signatura d’un contracte en el qual l’interessat intervé o quan siguin imprescindibles per per protegir interessos legítims.

Relatius a l’enviament internacional de dades personals
Has de saber que està prohibit enviar dades personals fora d’Espai Econòmic Europeu a un país que no ofereixi la suficient protecció als mateixos. En cas de no existir una garantia, aquesta transferència pot estar limitada amb determinades clàusules contractuals.

Si tens clar que has de adequar la teva gestió de les dades a la nova normativa i saps en quins termes, atent a la llista de claus bàsiques del RGPD que has de tenir en compte:

  1. S’amplia el dret de les persones a conèixer la finalitat i el tractament de les seves dades personals quan li siguin sol·licitats.
  2. Per demanar dades personals cal fer-ho mitjançant una declaració clara i expressa. Te’n recordes de la casella en una plantilla fixa del teu web on venia la informació sobre la protecció de dades? Podràs seguir posant-la, però compte! perquè en cap cas podrà estar premarcada.
  3. Només poden usar-se les dades per les finalitats estipulades des de l’inici, qualsevol altre ús, en principi, és considerat il·lícit.
  4. L’interessat té dret a moure, copiar o transferir de manera personal les seves dades a una altra empresa, fins i tot quan vulgui emportar-se’ls a la competència.
  5. Si hi ha violacions a la seguretat de la protecció de dades dels responsables d’aquests han d’avisar a les autoritats competents en menys de 72 hores.
  6. Només estràs obligat a designar un Delegat de Protecció de Dades (DPO) si la teva empresa porta a terme una observació habitual i sistemàtica d’interessats i si tractes a gran escala categories especials de dades.
  7. Compte amb no adequar-se al RGPD perquè es preveuen sancions a l’incompliment que podran arribar als 20 milions d’euros o al 4% del volum de negoci en cas de ser una empresa.

IRPF

Els canvis establerts pel Reial decret llei 20/2011 acabar amb la deducció per adquisició d’habitatge habitual des del 1 de gener 2013. Això vol dir que qualsevol persona que hagi comprat casa posteriorment a aquesta data no podrà aplicar aquesta deducció.  No obstant, seguiran gaudint qui van invertir fins al 31 de desembre del 2012.

La deducció per adquisició en l’IRPF està limitada a l’habitatge habitual. En el moment en què es lloga un pis s’entén que aquest ja no suposa la residència habitual del contribuent i, per tant, es perd el dret a deducció. Hi ha una excepció, la referida al lloguer d’habitacions en l’habitatge habitual. En aquest cas es podrà seguir desgravant, però només per la part proporcional de l’habitatge que s’està ocupant. Si rep rendes de lloguer, podrà desgravar-se només els interessos que pagui, com a despesa necessària per poder obtenir l’esmentada renda per lloguer.

L’únic perjudici de comptar amb dos pagadors a efectes d’IRPF és la possible modificació dels mínims exempts de declarar, cal consultar-ho per cada exercici.  També té influència el tipus de contracte que hagi tingut, ja que aquest paràmetre afectarà a les retencions que li hagis practicat. De forma resumida, tenir dos pagadors no fa que es paguin més o menys impostos, fa que sigui més fàcil que estiguis obligat a presentar l’IRPF i que aquesta surti a ingressar pels imports no retinguts (les retencions que sol practicar una empresa a partir d’un contracte temporal són baixes i per aquest motiu el resultat final de la declaració podrà ser a pagar).

La prestació per desocupació té caràcter de rendiment del treball a efectes d’IRPF i, de fet, es considera un pagador més com qualsevol altra empresa. Així, una persona que s’hagi quedat a l’atur durant un exercici tindrà dos pagadors, previsiblement quedarà afectada la seva obligació de presentar l’IRPF. El que no hauràs de tributar és per la indemnització per acomiadament fins a cert límit (consultar per cada exercici).

De cap manera. El fet d’haver presentat l’IRPF en exercicis anteriors no obliga a presentar-lo en posteriors.

Per saber quina modalitat de renda cal presentar, es tindrà en compte la situació personal a data 31 de desembre de l’exercici a que correspongui. Això mateix passa amb el naixement d’un fill.

Demani una trucada gratuïta

Estarem encantats d’atendre’l.